Resultats de la cerca frase exacta: 559

151. desarrapar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar d'allò a què està arrapat. El caçador desarrapà el gos de la presa. La molsa es desarrapava de les roques. [...]
152. encoixinada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tirada de punta que cap en el coixí de fer puntes. Encoixinat. L'encoixinada del cotxe és plena de pèl de gos.  [...]
153. reganyar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un gos o altra bèstia, mostrar (les dents) com amenaçant de mossegar. El gos se li va tirar a sobre reganyant les dents. Mostrar d'estar enfadat, malcontent, amb paraules de reny, retrets, etc. És insuportable: tot el dia està reganyant. Mostrar el bombat (d'una part del cos [...]
154. assut
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Resclosa feta en els rius que permet el sobreeiximent sense erosió al peu de la resclosa. Home roig i gos pelut, a l'assut! [...]
155. udol
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Crit prolongat i planyívol d'un llop, d'un xacal, d'un gos. Crit prolongat i fort arrencat pel dolor. Els udols del vent. [...]
156. cerber
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., representació d'un animal fabulós en forma de gos de tres caps amb cua de drac i serps entortolligades al voltant del cos. [...]
157. encalçar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Córrer (darrere algú) per atrapar-lo. L'he encalçat una estona i no l'he pogut haver. El gos encalçava una llebre. La desgràcia l'encalça.  [...]
158. danès -esa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Dinamarca. Relatiu o pertanyent a Dinamarca o als seus habitants. Llengua germànica parlada a Dinamarca i en una part de Suècia. Relatiu o pertanyent al danès. Gos de cos robust, esvelt i elegant, de morro aplatat, d'orelles petites i de cua llarga. Un gos danès. Porc [...]
159. bergamasc -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Bèrgam. Relatiu o pertanyent a Bèrgam o als seus habitants. Gos d'atura, d'una raça originària del nord d'Itàlia, que té el pèl llarg. [...]
160. coble
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligam de corretja, corda o cadena amb què és conduït un cavall, un gos, que hom fa caminar al seu costat. Corda, corretja, que uneix dos animals perquè vagin iguals de costat o dues o més haveries perquè vagin en reguitzell. La mateixa parella d'animals. Un coble [...]
Pàgines  16 / 56 
<< Anterior  Pàgina  11  12  13  14  15  16  17  18  19  20  21  Següent >>